"Exámen Teories Curriculars"

Ací deixe una còpia del que varem realitzar al nostre grup. Pensem que varem aconseguir una reflexió bastant bona sobre cadascuna de les teories curriculars, i quedarem satisfets amb el treball realitzat.

 

2. COMENTA I COMPARA LES CONCEPCIONS DEL DOCENT EN LES DIVERSES TEORIES CURRICULARS:

A la teoria curricular tècnica, el professor mante una postura objectiva. El docent deu coneixer tots els recursos per aplicar el mètode més adient en cada situació, d’aquesta elecció dependrà l’eficiència, es a dir; la màxima producció en el menor temps posible. El alumnat no te elecció, sino que realitza una reproducció de la tècnica explicada per el professor. La funció del docent es caracteriza per ser directiu i controlador, es a dir, ajuda a conectar el nou amb el que ja s’ha apres, reforçant contínuament.

A la teoria curricular pràctica el rol del professor es més subjectiu, ja que en funció de la seva visió del problema, tidrà unes decisions o altres. Davant un problema observat als alumnes, tractarà de donar unes directrius basades en la seva propia experiència per tal d’aconseguir una millora en els resultats. El professor es el constructor del currículum.

Es a dir, “fica en pràctica i decideix seguir amb el que dona, o canvia si funciona mal”.

A la teoria curricular crítica el rol del professor es donar certa llibertat als alumnes per a que els propis alumnes contribuisquen al seu coneixement. El professor te un paper d’intelectual transformador; mitjançant el diàleg i el debat tractarà de motivar als alumnes a pensar i reflexionar l’aprenentatge. El docent haurà de ser modest i no arrogant, entenent que al igual que guía el coneixement de l’alumne, tambe al mateix temps està guiant el seu. El professor no sols investiga per a coneixer, sino també per a canviar situacions de desigualtat de la societat, transpasant les barreres de l’escola.

Podem dir que el paper del docent a la TC tècnica es infim, únicament tractarà de transmetre unes idees i coneixements establerts per altres intelectuals; mentre que a les TC crítica i pràctica el docent pren una major importancia. A la TC pràctica el constructor del currículum serà en gran mesura el professor, junt amb la interacció dels alumnes (encara que el paper fonamental recau en el professor) Prevaldrà el jui personal de cada docent a l’hora de seguir o cambiar algun aspecte del currículum.

Seguint en la mateixa dinàmica, la T. crítica també confereix gran importància al professor, encara que a la construcció final del curriculum recaura mès pes sobre els alumnes. El professor tractarà d’influenciar als alumnes per tal d’aconseguir una futura millora de la societat, pero hi ha que saber del perill de polititzar a les persones, per tant podem dir que el professor haurà de coneixer les diferents ideologíes i plantejar-les, pero sense decantar-se per ninguna d’elles.

 

Dins el mon de l’educació física; podem trobar diferents aplicacions en funció de la teoria curricular utilitzada:

A l’hora d’ensenyar el llançament en bàsquet; a la TC tècnica el professor serà un aplicador de les activitats desenvolupades per altres experts en el tema; i els alumnes seran uns reproductors del gest tècnic en concret.

Seguint en el mateix exemple, a la TC pràctica el professor no sols serà un aplicador, sino que a més tractarà de proporcionar als seus alumnes l’oportunitat de ser particeps en l’aprenentatge. Com per exemple; preguntaria:

- ¿Com llanceu millor, amb una mà o amb dues?

- ¿Hi ha que donar molta paràbol·la al llançament?

- ¿Cregueu que el salt millora el vostre llançament?

D’altra banda, a la TC crítica el professor el que busca a més de l’ensenyament pràctic explicat anteriorment, donarà un sentit cultural a les seues classes. Un exemple que ho demostra seria:

- Tractar la igualtat de sexe, de races, de cultures, la discriminació social...

 

Com a element innovador, hem cregut oportú plantejar un simil comparatiu amb el “Mite de la caverna” (VII República)

Observant la imatge il·lustrativa podem dir que el presoner (l’alumne) esta siguent ensenyat mitjançant una TC tècnica. Això es perque l’alumne observant les ombres darrere el mur fins a la paret del presoner, creu que es l’únic coneixement que hi ha. Per a reflexar la teoria pràctica direm que el professor surt de darrere el mur, allibera als alumnes (presoners) per tal de guiar-los fins a la porta de la caverna. Aquest trajecte hi ha qui el fa molt ràpid, hi ha de lents, hi ha de despistats, i el professor va dient-los premises que van ajudant-los a fer el cami i sortir fora. Per últim, a la TC crítica, una vegada fora de la caverna els presoners se’n adonen d’una altra realitat, hi ha arbres, montanyes, i desitgen entrar per a contar-los als presoners que queden dins la caverna el que han vist.

No pretenem dir en aquest simil que la TC crítica es la única que veu “la realitat”, sino que hem considerat vàlid poder recolzar-nos amb aquest simil per tenir una altra visió ilustrativa de les mateixes.

Treball Teories Curriculars en "Grupos puzle"

Despres de tornar a reunir el grup inicial i escoltar les explicacions sobre cadascuna de les Teories Curriculars, hem elaborat un model de resposta per a cadascuna de les posibles preguntes que haurem de resoldre el dia de l'exámen. Ací tenim el que varem realitzar al nostre grup:

1. COMENTA I COMPARA LES CONCEPCIONS DE L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE DE LES DIVERSES TEORIES CURRICULARS:

· La teoria crícita buca el canvi mitjançant el diàleg i no te una metodología d’ensenyança guiada. Es recolza en l’aprenentatge colaboratiu professor-alumne. En contraposició amb les altres dos teories, tracta de formar un curriculum que sobrepase les barreres de l’escola, tractant de buscar un canvi social.

· La teoria pràctica o deliberativa considera l’aspecte vivencial com a fonamental en el proces d’ensenyament-aprenentatge, criticant l’excesiva confiança en la teoria a l’hora d’ensenyar.

· La teoria tècnica, naix en un moment en el qual es buscava una organització científica del treball, buscant el màxim rendiment posible mitjançant el seguiment d’una guia metodològica previament premeditada.

Comparant les teories curriculars veiem com la teories pràctica i crítica no segueixen una guia metodològica d’ensenyament-aprenentatge, respecte a la teoria técnica que sí utilitza una guia metodològica.

Tant la teoria deliberativa com la crítica absorbeixen la teoria tècnica, i pensem que pot ser degut a que el treball amb persones no pot estar plantejat des d’una perspectiva cientìfica i metodològica, sino que ha de deixar una marge de maniobra com fa la teoria pràctica i crítica.

A la vegada la T. tècnica busca el major rendiment posible seguint uns pasos marcarts, en canvi la T. crítica dona més llibertat a l’hora de conferir el propi ensenyament-aprenentatge mitjançant el diàleg. Seguint en aquesta linea, la T. pràctica tracta de plantejar situacions problemàtiques que podran ser modificades mitjançant una resposta pràctica; confiant en l’experiència previa del professor

2. COMENTA I COMPARA LES CONCEPCIONS DEL DOCENT EN LES DIVERSES TEORIES CURRICULARS:

· En la teoria crìtica el rol del profesor es donar certa llibertat als alumnes per a que els propis alumnes contribuisquen al seu coneixement. El professor te un paper d’intelectual trasnformador, i mitjançant el diàleg i el debat tractarà de motivar als alumnes a pensar i reflexionar l’aprenentatge.

· En la teoria pràctica el rol del professor es més subjectiu, ja que en funció de la seva visió del problema, tidrà unes decisions o altres. Davant un problema observat als alumnes, tractara de donar unes directrius basades en la seva propia experiència per tal d’aconseguir una millora en els resultats.

· A la teoria tècnica, el professor mante un apostura objectiva. El docent deu coneixer tots els recursos per aplicar el mètode més adequat en cada situació, d’aquesta elecció dependrà l’eficiència, es a dir; lamàxima producció en el menor temps posible. El alumnat no te elecció, sino que realitza una reproducció de la tècnica explicada per el professor. La funció del docent es caracteriza per ser directiu i controlador, es a dir, ajuda a conectar lo nou amb el que ja s’ha apres, reforçant continuament.

Podem dir que el paper del docent a la teoria curricular tècnica es infim, unicament tractarà de transmetre unes idees i coneixements establerts per altres intelectuals; mentre que a la teoria crítica i pràctica el docent pren una major importancia. A la T. deliberativa el constructor del curriculum serà en gran mesura el professor, junt amb la interacció dels alumnes (encara que el paper fonamental recau en el professor) Prevaldra el jui personal de cada docent a l’hora de seguir o cambiar algun aspecte del curriculum.

Seguint en la mateixa dinàmica, la T. crítica tambè confereix gran importancia al professor, encara que a la construcció final del curriculum recaura mès pes sobre els alumnes. El professor tractarà d’influenciar als alumnes per tal d’aconseguir una futura millora de la societat, pero hi ha que saber del perill de polititzar a les persones, per tant podem dir que el professor haurà de coneixer les diferents ideologíes i plantejar-les, pero sense decantar-se per ninguna d’elles.

3. COMENTA I COMPARA LES CONCEPCIONS DE LA INVESTIGACIÓ EN LES DIVERSES TEORIES CURRICULARS.

En la teoria crítica, se investigarà sobre els grups minoritaris o marginats en la societat per tractar de donar-los una igualtat entre ells. Aquesta teoria no es queda en solucionar problemes pràctics dins de les quatre parets de l’escola, sinó que intenta influir en la societat i millorar-la, es a dir, desitja canviar estructures socials.

En lo referent a la teoria tècnica, el professor no realitza ninguna investigació. Aquesta investigació ve donada pels factors externs que fixen els objectius i el professor es un aplicador d’aquestos objectius.

Per últim en la teoria pràctica, els professor actua com a investigador, té que analitzar els que passa, interpretar i prendre decisions. A més, el professor busca persones externes que li donen informació sobre el que passa. 

La gran diferència que hi ha entre la teoria tècnica, la pràctica y la crítica, es que en la primera no hi ha investigació per part del professor sinó que ve donada per factors externs, mentre que les altres dues el professor actua com investigador. La diferència entre pràctica i crítica es que la primera investiga per augmentar els coneixements, mentre no sols investiga per conèixer sinó per canviar la societat.

4. COMENTA I COMPARA ELS FONAMENTS BÀSICS I PRINCIPALS APORTACIONS DE LES DIVERSES TEORIES CURRICULARS

La teoria tècnica aporta la planificació del currículum en base a l’elaboració de taxonomies d’objectius educatius, cooperatius. La eficàcia la mesura els resultats en funció del objectius es realitza l’ensenyança.

Però aconseguir aquestos objectius han d’entrenar-se mitjançant la repetició i l’entrenament. Aquesta teoria aporta que la formació curricular va en base a unes competències bàsiques tècniques.

En referència a la teoria practica, aporta prioritat a la pràctica, el currículum es construeix amb interacció professor-alumne. No separa la planificació del currículum amb el seu desenvolupament. Una idea important de aquesta tècnica es que el professor es el constructor del currículum, existeix un procés de construcció i elecció. El docent no es sols el que aplica, sinó que decideix el que es important.

Com a conclusió, la teoria practica descansa en el judici del professor, que és l’investigador.

Per últim, la teoria crítica aporta la teoria d’investigació-acció, és a dir, vol canviar formes de pensar i estructures socials, interessant-se per els sentiments del alumnat. No vol sols solucions, sinó millores i canvis. Aporta un interès molt gran per  la justícia social i per l’ igualtat.

La Perspectiva curricular práctica o deliberativa

Despues de varios dias de trabajo; nuestro "grupo de expertos" en Teoria Curricular Práctica ha desarrollado el siguiente blog específico en la materia:
http://teoriacurricularpractica.blogspot.com/?zx=234022a9890101c9


Además, hemos realizado varios resumenes y mapas conceptuales que creemos son interesantes para la explicación y comprensión de la misma.

Los asuntos que trata la modalidad práctica son siempre objetos concretos y particulares que pueden cambiar inesperadamente.

El profesor es el principal protagonista de la acción ya que asume el papel de investigador en el aula, determina lo que es un problema para la enseñanza en las clases y se ocupa de solucionar problemas practicos.

¿El qué? El profesor busca situaciones problemáticas que pueden ser modificadas buscando  una respuesta práctica. “Es imprescindible que el objeto de la exploración sea vivido por los profesores.

¿El como? Utilizando estructuras de ciclo en investigación en espiral:

· Reflexión inicial     · Planificación       · Actuación      · Reflexión final      · Elaboración

¿Para qué? Para mejorar la comprensión de la práctica,, mejorando acciones ideas y contextos que tienen que ser compatibles con las grandes metas de la educación.

MAPA CONCEPTUAL TEMA 1

Aqui presentamos un mapa conceptual de los contenidos tratados en el Tema 1.

Se puede destacar la "conexión" existente entre educación&física, los cuales tratados por separado nos pueden dar sentidos con poca consonancia, pero que desde la perspectiva curricular de la asignatura tenemos de crear enlaces de unión entre ambas.

Valoración: creemos que hemos conseguido sintetizar los aspectos más importantes. Puede servir para recordar la estructura del tema 1 con nada más echarle un vistazo.

"Servir a los fines políticos"

INTRODUCCIÓN

En el presente relato, trataremos de abordar, la función educativa de “servir a los fines políticos”, función existente desde que existen grupos de poder hasta nuestros días.

Nos hemos decantado por la función de “servir a los fines políticos”, ya que la consideramos muy importante en el devenir social de la población, debido a su estrecha relación con la educación, ya que la educación actúa a través de ella y como decida ella, y eso deriva en los educandos y su educación.

El texto estará situado en la Edad media, y tratara de la Educación que recibe un niño de la case Alta de la época.

RELATO

Emmanuel, es un adolescente, que vive en el Reino de Valencia, hijo de una familia de clase Alta. Emmanuel a diferencia de la mayoría de niños de su edad, puede recibir una educación a través de los eclesiásticos y no a través de escuelas de clase media o propios familiares en el caso de los campesinos.

La Iglesia Católica, era la que poseía el poder en la época, poseía la mayoría de los bienes, y a su cargo tenía cantidad de familias de campesinos cosechando y trabajando sus tierras, a cambio de un cobijo y de alimento.

La iglesia rescato algunos conocimientos de culturas como la griega y la romana, la enseñanza y el aprendizaje estaban asociados a las necesidades que ella tenía (servicios religiosos, lectura de libros sagrados).

Emmanuel aprendió Latín, dado que era la lengua de la Iglesia, también fue instruido en tres áreas generales Gramática, Retórica y Dialéctica, formando así a Juristas Doctor, Secretarios Prácticos y Dialécticos Hábiles, capaces de aconsejar a reyes y emperadores y de hacerse pagar largamente los servicios.

Dado que la Iglesia era el dueño de la mayoría de bienes, de las cuales sacaba grandes cantidades de dinero, a través de los forzosos trabajos de los siervos o campesinos, los cuales mantenían a la misma.

A la postre Emmanuel se convertiría en un recaudador de impuestos de las tierras en posesión de la Iglesia, acabando asesinando por un pueblo revelado en contra de la supresión de la Iglesia.

CONCLUSIONES

Con el presente relato, damos a entender, que la política es quién maneja la educación en función de sus beneficios. En este caso en la Edad Media, la Iglesia (organismo que poseía el poder y el dinero) instruía a sus discípulos, en función de sus necesidades que eran mantener el poder que poseía. Hoy en cambio es diferente, ya que no es tan drástico pero si la política utiliza la educación como medio de formar intelectos óptimos capaces de sacar la sociedad adelante.

VALORACIÓN

Pensamos que hemos abordado bastante bien la función de la educación escogida, llegando a unas conclusiones bastantes claras, sin a necesidad de habernos extendido mucho, por lo que consideramos que hemos realizado un trabajo correcto, bien abordado y claro, además de bien estructurado, por lo consideramos que un 7 podría ser una nota correcta a nuestro trabajo.

Trabajo realizado por: Jordi Gil Faus y Eusebio Zamora García

Evaluación del relato: en el 99% de las ocasiones el encargado de realizar la evaluación de los contenidos trabajados por los alumnos es el propio professor. En está actividad realizamos la evaluación los propios alumnos, mediante un sistema de evaluación ciega y pública; evaluando un mínimo de 2 alumn@s cada relato, además de sus propios autores.

CONCEPCIONES DEL CUERPO

Aqui estan los posters que presentamos en la actividad sobre concepciones del cuerpo.



· El primero de ellos trata las tres concepciones del cuerpo por separado:

   - VISIÓN MONISTA

   - VISION SOCIO-CULTURAL

   - VISIÓN DUALISTA

· El segundo de ellos trata la visión socio-cultural del cuerpo desde un punto de vista polémico; enfrentando la estética y los derechos humanos.

Diapositives exposició