"Exámen Teories Curriculars"

Ací deixe una còpia del que varem realitzar al nostre grup. Pensem que varem aconseguir una reflexió bastant bona sobre cadascuna de les teories curriculars, i quedarem satisfets amb el treball realitzat.

 

2. COMENTA I COMPARA LES CONCEPCIONS DEL DOCENT EN LES DIVERSES TEORIES CURRICULARS:

A la teoria curricular tècnica, el professor mante una postura objectiva. El docent deu coneixer tots els recursos per aplicar el mètode més adient en cada situació, d’aquesta elecció dependrà l’eficiència, es a dir; la màxima producció en el menor temps posible. El alumnat no te elecció, sino que realitza una reproducció de la tècnica explicada per el professor. La funció del docent es caracteriza per ser directiu i controlador, es a dir, ajuda a conectar el nou amb el que ja s’ha apres, reforçant contínuament.

A la teoria curricular pràctica el rol del professor es més subjectiu, ja que en funció de la seva visió del problema, tidrà unes decisions o altres. Davant un problema observat als alumnes, tractarà de donar unes directrius basades en la seva propia experiència per tal d’aconseguir una millora en els resultats. El professor es el constructor del currículum.

Es a dir, “fica en pràctica i decideix seguir amb el que dona, o canvia si funciona mal”.

A la teoria curricular crítica el rol del professor es donar certa llibertat als alumnes per a que els propis alumnes contribuisquen al seu coneixement. El professor te un paper d’intelectual transformador; mitjançant el diàleg i el debat tractarà de motivar als alumnes a pensar i reflexionar l’aprenentatge. El docent haurà de ser modest i no arrogant, entenent que al igual que guía el coneixement de l’alumne, tambe al mateix temps està guiant el seu. El professor no sols investiga per a coneixer, sino també per a canviar situacions de desigualtat de la societat, transpasant les barreres de l’escola.

Podem dir que el paper del docent a la TC tècnica es infim, únicament tractarà de transmetre unes idees i coneixements establerts per altres intelectuals; mentre que a les TC crítica i pràctica el docent pren una major importancia. A la TC pràctica el constructor del currículum serà en gran mesura el professor, junt amb la interacció dels alumnes (encara que el paper fonamental recau en el professor) Prevaldrà el jui personal de cada docent a l’hora de seguir o cambiar algun aspecte del currículum.

Seguint en la mateixa dinàmica, la T. crítica també confereix gran importància al professor, encara que a la construcció final del curriculum recaura mès pes sobre els alumnes. El professor tractarà d’influenciar als alumnes per tal d’aconseguir una futura millora de la societat, pero hi ha que saber del perill de polititzar a les persones, per tant podem dir que el professor haurà de coneixer les diferents ideologíes i plantejar-les, pero sense decantar-se per ninguna d’elles.

 

Dins el mon de l’educació física; podem trobar diferents aplicacions en funció de la teoria curricular utilitzada:

A l’hora d’ensenyar el llançament en bàsquet; a la TC tècnica el professor serà un aplicador de les activitats desenvolupades per altres experts en el tema; i els alumnes seran uns reproductors del gest tècnic en concret.

Seguint en el mateix exemple, a la TC pràctica el professor no sols serà un aplicador, sino que a més tractarà de proporcionar als seus alumnes l’oportunitat de ser particeps en l’aprenentatge. Com per exemple; preguntaria:

- ¿Com llanceu millor, amb una mà o amb dues?

- ¿Hi ha que donar molta paràbol·la al llançament?

- ¿Cregueu que el salt millora el vostre llançament?

D’altra banda, a la TC crítica el professor el que busca a més de l’ensenyament pràctic explicat anteriorment, donarà un sentit cultural a les seues classes. Un exemple que ho demostra seria:

- Tractar la igualtat de sexe, de races, de cultures, la discriminació social...

 

Com a element innovador, hem cregut oportú plantejar un simil comparatiu amb el “Mite de la caverna” (VII República)

Observant la imatge il·lustrativa podem dir que el presoner (l’alumne) esta siguent ensenyat mitjançant una TC tècnica. Això es perque l’alumne observant les ombres darrere el mur fins a la paret del presoner, creu que es l’únic coneixement que hi ha. Per a reflexar la teoria pràctica direm que el professor surt de darrere el mur, allibera als alumnes (presoners) per tal de guiar-los fins a la porta de la caverna. Aquest trajecte hi ha qui el fa molt ràpid, hi ha de lents, hi ha de despistats, i el professor va dient-los premises que van ajudant-los a fer el cami i sortir fora. Per últim, a la TC crítica, una vegada fora de la caverna els presoners se’n adonen d’una altra realitat, hi ha arbres, montanyes, i desitgen entrar per a contar-los als presoners que queden dins la caverna el que han vist.

No pretenem dir en aquest simil que la TC crítica es la única que veu “la realitat”, sino que hem considerat vàlid poder recolzar-nos amb aquest simil per tenir una altra visió ilustrativa de les mateixes.